del31 de gener fins al27 d'abril de 20147 000 000 000
Un projecte comissariat per David Arlandis Javier Marroquí7 000 000 000 és un projecte que parteix de la idea de desenvolupament sostenible. Este concepte va sorgir d’un informe de l’ONU publicat en 1987 amb el simbòlic nom d’“El nostre futur comú”. El treball va definir el desenvolupament sostenible com l’acció de “satisfer les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les futures per a atendre les seues pròpies necessitats”. Per a aconseguir-ho, qualsevol pla d’acció passava necessàriament pel treball en tres àrees: sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. El que s’ha dit triangle de la sostenibilitat.
Sens dubte, des de llavors s’ha aconseguit que siga una idea present tant en l’agenda política d’institucions oficials de tota mida com en les accions polítiques desplegades pels mateixos ciutadans a través de xarxes més o menys complexes d’iniciatives col·lectives o fins i tot particulars. Tanmateix, s’ha donat una certa perversió en l’ús de l’expressió i, al mateix temps, cada dia es fa més i més palés que el sistema actual no serà capaç d’evolucionar positivament i donar resposta a les demandes tant localment com globalment. Per això cal plantejar altres models de desenvolupament diferents, que hauran de mostrar-se més sostenibles i basats necessàriament en un enteniment més ampli de l’activitat humana.
7 000 000 000 fa referència a la xifra estimada d’habitants del món, ja que el problema del desenvolupament sostenible comprén la totalitat de les persones, tant individualment com col·lectivament, i a més, comprén totes les facetes de la seua vida. Tant és així que, en sentit negatiu, podem afirmar que la dominació de la població per part del poder arriba fins a la vida mateixa. Però, positivament, alhora, la resistència també es troba en el desenvolupament de la vida dels 7.000.000.000 d’habitants del planeta. Així doncs, totes les facetes de la vida estan relacionades unes amb altres, totes formen part del gran escenari de la producció de la nostra contemporaneïtat, i és en este mateix espai on es produeix la possibilitat de sublevació de manera creativa.
ANETTA MONA CHIŞA & LUCIA TKÁČOVÁ, BASURAMA, CARLOS MOTTA, DANIELA ORTIZ I XOSÉ QUIROGA, JOHAN GRIMONPREZ, JULIETA ARANDA I ANTON VIDOKLE, JUAN JOSÉ MARTÍN ANDRÉS, NÚRIA GÜELL, TUE GREENFORT, REGINA JOSÉ GALINDO, OLIVER RESSLER, OLIVER RESSLER I ZANNY BEGG, THE OTOLITH GROUP, URSULA BIEMANN
7 000 000 000 és un projecte que parteix de la idea de desenvolupament sostenible. Este concepte va sorgir d’un informe de l’ONU publicat en 1987 amb el simbòlic nom d’“El nostre futur comú”. El treball va definir el desenvolupament sostenible com l’acció de “satisfer les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les futures per a atendre les seues pròpies necessitats”. Per a aconseguir-ho, qualsevol pla d’acció passava necessàriament pel treball en tres àrees: sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. El que s’ha dit triangle de la sostenibilitat.
Sens dubte, des de llavors s’ha aconseguit que siga una idea present tant en l’agenda política d’institucions oficials de tota mida com en les accions polítiques desplegades pels mateixos ciutadans a través de xarxes més o menys complexes d’iniciatives col·lectives o fins i tot particulars. Tanmateix, s’ha donat una certa perversió en l’ús de l’expressió i, al mateix temps, cada dia es fa més i més palés que el sistema actual no serà capaç d’evolucionar positivament i donar resposta a les demandes tant localment com globalment. Per això cal plantejar altres models de desenvolupament diferents, que hauran de mostrar-se més sostenibles i basats necessàriament en un enteniment més ampli de l’activitat humana.
7 000 000 000 fa referència a la xifra estimada d’habitants del món, ja que el problema del desenvolupament sostenible comprén la totalitat de les persones, tant individualment com col·lectivament, i a més, comprén totes les facetes de la seua vida. Tant és així que, en sentit negatiu, podem afirmar que la dominació de la població per part del poder arriba fins a la vida mateixa. Però, positivament, alhora, la resistència també es troba en el desenvolupament de la vida dels 7.000.000.000 d’habitants del planeta. Així doncs, totes les facetes de la vida estan relacionades unes amb altres, totes formen part del gran escenari de la producció de la nostra contemporaneïtat, i és en este mateix espai on es produeix la possibilitat de sublevació de manera creativa.
ANETTA MONA CHIŞA & LUCIA TKÁČOVÁ, BASURAMA, CARLOS MOTTA, DANIELA ORTIZ I XOSÉ QUIROGA, JOHAN GRIMONPREZ, JULIETA ARANDA I ANTON VIDOKLE, JUAN JOSÉ MARTÍN ANDRÉS, NÚRIA GÜELL, TUE GREENFORT, REGINA JOSÉ GALINDO, OLIVER RESSLER, OLIVER RESSLER I ZANNY BEGG, THE OTOLITH GROUP, URSULA BIEMANN
© Institut Valencià de Cultura
Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València