John Knight Cold Cuts

Des de finals dels anys seixanta, el treball de l’artista John Knight ha aconseguit eludir qualsevol temptativa fàcil de classificació, i ha assumit una distància immediata i crítica amb l’etiqueta, massa generalitzada, d’Art Conceptual. En lloc d’això, Knight va adoptar una posició més singular, i no va dubtar a re-utilitzar l’objecte/subjectes dins del seu entorn natural, sense limitar-se a eixa mera reinterpretació del ready made o del simulacre tan habitual en molts artistes contemporanis del moment.

I ens referim, en particular, a la reconfiguració dels entorns habituals de mantes elèctriques, marcs de finestra, cartells turístics, timbres de bicicletes, revistes populars, targetes bancàries, etc., confrontant-la als models discursius de l’arquitectura, el «disseny» o les estratègies de la publicitat en general, en un intent per situar allò que Knight en diu el lloc de l’«over-design».

Un lloc  de producció codificat(s) dins d’una certa aparença de ‘refinament’ que excedeix els límits d’eixe art fet a la mesura de l’ànsia de consum, actuant al mateix temps amb una capacitat semàntica dirigida a cobrir una realitat més complexa, una realitat que se situa dins dels àmbits socials, econòmics o polítics de la producció cultural, però sense veure’s mai sotmesa als condicionaments d’un lloc específic d’inscripció, regint-se més aviat per uns flexibles mitjans de mobilitat capaços d’oposar resistència als problemes inherents als models estancats de la producció convencional.

El projecte de John Knight per a l’EACC, titulat Cold Cuts, fa referència directa al menú dels restaurants, als entremesos que precedeixen el plat principal, un llibre en este cas. Un llibre de viatges que ens transporta a diferents llocs del món, amb un punt de vista americà, o quasi podríem dir, amb un cert art de vivre, com a contribució als països visitats, a través de textos, relats, imatges i receptes. Perquè és sobretot la cuina el que ens permet acostar-nos a la identitat d’un país estranger.

En canvi, més enllà de l’aparença inofensiva d’estes peregrinacions turístiques ens toparem amb la interferència d’un viatge més problemàtic: el de la relació imperialista amb eixes cultures, amb la idea que defensa la necessitat de mantindre un determinat ordre mundial.

De l’espai del llibre al del museu i viceversa, s’anima el visitant a moure’s per este univers a través d’un dispositiu visual compost de signes, imatges i textos que ens recorda el d’una fira de mostres.

Una exposició que vol ser una invitació a l’exotisme de països pròxims o llunyans, i als sabors de les seues millors receptes.