Miguel Ventura Cants Cívics

Projecte comissariat per Juan de Nieves
Cants Cívics és el darrer projecte concebut per NILC, complexa organització ideada per l’artista Miguel Ventura a mitjans dels anys noranta i a partir de la qual construeix i dóna visibilitat al seu projecte artístic. El Nou Consell Interterritorial de Llengües —o NILC si n’utilitzem les sigles en anglès— representa una espècie d’univers paral·lel i críptic l’origen del qual se situa en una pseudomitologia ideada i encarnada pel mateix Ventura, i que dóna pas a un llenguatge i un sistema d’escriptura nous així com a una literatura paròdica, verborreica i exultant. Les referències utilitzades per a la creació d’este dens aparell ficcional es reparteixen entre l’esdeveniment històric, amb especial atenció a la segona guerra mundial i l’holocaust nazi, les aportacions del psicoanàlisi o els formats utilitzats per la cultura popular, com el cinema, la televisió o la música, entre altres.

Al llarg d’estos darrers deu anys NILC ha generat una extensa producció literària, musical, expositiva i performativa, curosament lligada al lloc on cada un d’estos esdeveniments se celebren. Este és el cas de l’últim lliurament concebut per NILC/Miguel Ventura per a l’Espai d’art contemporani de Castelló. Amb el títol de  Cants Civics el projecte s’articula en tres nivells o lectures, que al seu torn es corresponen amb una diferent distribució en l’espai de l’EACC. El primer se situa en la planta baixa de la galeria, on hi haurà dos cors, un de 20 xiquets procedents del Conservatori Superior de Música de la ciutat, i un segon cor de 20 adults. Cada formació interpretarà un repertori de 12 cançons arranjades específicament per a este projecte per la compositora mexicana Alejandra Hernández. Ambdós cors, acompanyats per una formació orquestral, actuaran des de graderies mòbils que es desplacen longitudinalment a un costat i a l’altre de l’espai del museu, i cantaran el mateix dia de la inauguració de l’exposició així com en algun moment, encara per determinar, del seu transcurs. Com segon element d’este projecte, l’estructura central de l’espai expositiu es concep com una gran crisàlide, i al seu interior es despleguen tot un seguit de dispositius i elements formals que són habituals en les presentacions de NILC: laberints, gàbies, instal·lacions murals d’hule, quadres, documents, elements decoratius, pantalles de vídeo, etc. Aquesta cèl·lula central s’escampa cap a l’exterior del museu i constitueix alhora el principal accés a la sala d’exposicions. Al mateix temps, i des d’aquesta estructura central, es disparen tot un seguit de projeccions de vídeo sobre els murs laterals de la sala, les quals donen compte de les activitats d’una colònia de rates en captivitat.

L’hàbitat per a les rates constitueix precisament el tercer element d’este projecte. Les rates han estat entrenades per professionals de la Facultad de Psicología de la Universidad Autónoma de México, davall la supervisió del professor Hugo Sánchez Castillo i amb la col·laboració d’un equip de psicòlegs i veterinaris, en el que constitueix una de les primeres col·laboracions entre pràctiques artístiques i científiques. Esta colònia representa una espècie de «cervell» que determina les entrades, ritmes i pauses de les cançons interpretades per ambdós cors. A partir d’una sèrie de mecanismes electromecànics i informatitzats les rates controlaran així el moviment dels cors, les cançons i l’ordre que estes s’interpretaran. Les rates han estat vigilades i gravades a través d’un sistema de càmeres i monitors, de manera que el públic podrà veure-les solament en les grans pantalles de vídeo de les parets laterals del museu.