Paul Sharits

L’exposició de Sharits té un caràcter reivindicatiu i d’investigació pel que fa a recuperar la memòria d’un dels artistes primordials dels 60 i 70, tant per les seues aportacions a l’anàlisi del cinema com a mitjà, com per la seua ruptura de fronteres i acostament a altres mitjans i, en definitiva, per la importància que la seua obra ha tingut tant per a artistes de la seua generació com per a artistes posteriors.

La mostra se centra en els dos conceptes treballats per Sharits: el flicker film (passatges alternatius de camps de color i imatges fotogràfiques), i els locational films, on a través d’instal·lacions per a espais específics, projeccions múltiples i projeccions ininterrompudes d’indefinida duració, explora les propietats materials del film i les mecàniques del cine en termes espacials.

La condició activa que Sharits va fer de l’espectador i, per tant, la valoració dels espais tradicionalment dedicats a l’art (galeries i museus) per a la presentació de les seues obres, dóna un sentit a què aquesta mostra revalore l’espai museístic com a espai obert i pluridisciplinar on les connexions s’estableixen de manera natural i l’espectador n’és un protagonista més.