INSISTIR EN EL MATEIX. TORNAR SOBRE UNA PRESÈNCIA SUGGERIDA

INSISTIR EN EL MATEIX torna sobre UNA PRESÈNCIA SUGGERIDA, una exposició presentada al desembre de 2018 dins del projecte iN SPiTE OF a la ciutat de Porto. Si en aquella ocasió el format s'acostava a l'assaig visual, INSISTIR EN EL MATEIX pretén abordar des de l'exposició un vell interés per la qüestió de la impermanència, pels rastres d'una presència que sembla haver-se evaporat, però que no obstant això batega d'alguna manera en una sèrie de peces que ocuparan l’EACC.
 
Partim de nou de la sensació que alguna cosa ha abandonat el lloc uns instants abans de la nostra arribada i ha deixat com a testimoni d'això petjades quasi imperceptibles, una calor que encara se sent i l'alteració de les formes que unes mans poden practicar sobre qualsevol element sobre el qual exercisquen pressió. Del que parla INSISTIR EN EL MATEIX. TORNAR A UNA PRESÈNCIA SUGGERIDA és potser de l'obstinació per continuar deixant constància del nostre pas pel món. Tot i que els mitjans de producció moderns han intentat relegar a l'ostracisme les particularitats, procurant una uniformització que limite qualsevol gest afectiu sobre el que és manufacturat, del que es tracta és d'enriquir el món mitjançant la diferència, i així actua aquesta exposició, com una atmosfera a mig camí entre el que les mans fan i el que les mans reben.
 
Els treballs de Kasper Akhøj, Berta Cáccamo, Alejandro Cesarco, Rui Chafes, Marguerite Duras, Claudia Fernández, Carla Filipe, Fernanda Gomes, Rubén Grilo, Julio Jara, Carlos Maciá, Jordi Mitjá i Xoan Torres tornen sobre totes aquestes qüestions. Uns ho fan directament a partir de la relació de l'obra i els seus processos amb les mans que les executen i a les quals busquen adaptar-se. Uns altres a qüestions afectives o al desig de deixar constància del pas d'uns altres per aquest lloc. TORNAR A UNA PRESÈNCIA SUGGERIDA pretén reprendre el desig d'entrar en una exposició acariciada, que ens retorne aquella calor de les mans com a força de treball, però també com a extremitats que s'estrenyen a l'altre en temps en què el fred sembla haver-nos envaït.