NÁSTIO MOSQUITO METANOEO

Nástio Mosquito és un artista multimèdia, l’activitat artística del qual s’ha desenvolupat en el camp de la performance i la instal·lació, enfrontant en el seu treball distints estereotips culturals i situant-se ell mateix en una posició central per a problematitzar tant la seua identitat personal com la del seu públic. Protagonista de les seues peces audiovisuals, utilitza la confusió identitària per a plantejar-nos la manera com la «bogeria humana» es manifesta en la vida moderna.

L’obra de Mosquito no resulta fàcil de classificar. En METANOEO, la seua primera exposició a Espanya, recorre al llenguatge popular, de la música i d’imatges periodístiques per a fer aflorar tensions presents en la política, la vida contemporània, la filosofia, la pràctica curatorial i el mercat global de l’art. El resultat és una sèrie de peces descrites com divertides, fresques, cíniques, profanes i vulgars, que comprenen el cine, la música, la performance teatral, el vídeo i la instal·lació, enfront de les quals resulta difícil romandre indiferent.

En formes diverses Mosquito ens assenyala un futur amb distincions clares entre les diverses formes artístiques, entre la cultura popular i les belles arts i en què la categorització de les identitats culturals s’haurà convertit en quelcom superflu o irrellevant. La seua pròpia consciència com a membre del món de l’art conviu amb la seua preocupació per la política africana i concretament per l’angolesa —plasmada en el seu tractament del llegat de la llarga i sagnant guerra civil del seu país—, les polítiques sexuals, el consumisme desenfrenat i altres símptomes de la globalització.

Format en la indústria de la televisió, on va treballar com a director i càmera, la pràctica artística de Mosquito sobreïx per la seua energia, intel·ligència i enginy. També ha participat sovint en concerts i festivals de música, realitzant les seues performances en el context de la creació visual i mantenint una activa presència online.

En les seues obres Mosquito ocupa el centre de l’escena assumint sovint, i mitjançant imitacions, diversos papers per a expressar idees que se li ocorren, no tant a partir de les seues creences personals com d’observacions sobre les contradiccions del comportament humà, tan patents en l’existència moderna. La distància entre la seua identitat real i aqueixes caracteritzacions li permeten expressar-se de diverses formes: transgressor, cool, cínic, irreverent o vulgar. En vinyetes complexes que evoquen una llarga tradició de poesia recitada i improvisació musical, ens brinda una dimensió alternativa a la forma en què experimentem l’art, així com les tenses realitats de la nostra societat globalitzada.

Un personatge freqüent en el seu treball és el de «Nástia», un sabut amb fals accent rus, un autèntic monstre producte de la Guerra Freda, que representa a la perfecció tots aqueixos adjectius. Nástia, l’alter ego de Mosquito, sorgix en la seua obra per a proposar un retrat contradictori de l’artista que suggerix un estat d’ambivalència constant. L’artista descriu aqueixa dualitat, la seua identitat alternativa, com «una forma de crear espai… d’incitar-te a veure les coses d’una altra manera».