Contemporàni@ 2005
Contemporàni@ 2005
Contemporàni@ 2005
Contemporàni@ 2005
Contemporàni@ 2005
Contemporàni@ 2005
Contemporàni@ 2005
Contemporàni@ 2005
del29 de gener fins a l'01 de desembre de 2005 - EACCEXPOSICIONS
Contemporàni@ 2005 Interferències en la ciutat i el seus paisatges associats
Projecte comissariat per Juan de NievesLes ciutats en què vivim constitueixen complexes estructures que transcendeixen les nostres operacions quotidianes de supervivència i habitabilitat. Molt al contrari, l’espai urbà —i per extensió el seu àmbit territorial— se’ns imposa com una poderosa superestructura econòmica, política i social, i ens movem a la deriva entre les seues lleis i fissures. I és precisament a partir d’estes darreres, des d’allò que no està reglat, que l’art i les seues estratègies poden aportar certes esquivades o circumloquis, nous enfocaments per, si de cas, mínimament transformar o reinterpretar estos espais de convivència, de pulsió social, que anomenem ciutats.
Des de l’EACC considerem que la ciutat i el seu context —aquells senyals d’identitat que han construït i conformen cada dia la nostra comunitat, les seues contradiccions i desajustaments també— han de ser tema de debat i reflexió obligats. A este efecte es vol dur a terme un treball sistemàtic que, des de les eines i suports que són inherents a un centre d’art, però no només, contribuïsca a despertar una consciència ciutadana crítica.
El projecte Contemporàni@, que ja ha deixat el seu solatge en anteriors edicions, pretén constituir un primer pas per a esta tasca, la qual confiem que puga tindre futurs desenvolupaments, i no exclusivament amb el format expositiu convencional. La ciutat i els seus paisatges associats, la seua memòria històrica, les noves incorporacions que li estan modificant l’estructura social, la configuració urbanística, la realitat econòmica… són alguns dels aspectes a partir dels quals artistes i altres agents han treballat per oferir-nos nous models i relacions possibles dins del nostre mapa local.
PROJECTES
K, una publicació gratuïta per a la ciutat
La revista naix amb la intenció de ser una eina de coneixement i de participació ciutadana. Prenent com a punt de partida la ciutat i els seus habitants, ha de servir de «posada en comú», de lloc de trobada que permeta la visibilitat de les distintes problemàtiques que conviuen en la comunitat.
La publicació es proposa l’anàlisi de situacions que permeten als ciutadans comprendre millor el seu entorn, apropant al lector a processos globals que tenen una forta representació a nivell local, com per exemple la immigració, i alhora considerar elements particulars que reflectisquen situacions universals, com el desenvolupament urbanístic.
La revista vol ser reflex d’este nou escenari en constant transformació, i servir també d’espai capaç de crear una identitat pròpia, aquella que sorgiria del coneixement de les distintes subjectivitats que creen una societat i que es concreta en l’experiència dels elements comuns, en la pertinença i participació en la comunitat. La publicació ha de convertir-se en si mateixa en una pràctica relacional, que mitjançant la construcció de situacions exploren les possibilitats de creació d’identitat i socialització, de subjecció i reconeixement.
* Projecte de Jota Izquierdo (Castelló, 1972). Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de València, ha participat amb el seu treball en diferents edicions de l’Observatori (Festival internacional d’investigació artística de València) i realitzat exposicions tant individuals com col·lectives, a més de ser un dels principals artífexs del col·lectiu Respeto Total. Un dels seus treballs més premiats i reconeguts és la vídeo acció 24FRAMES.
La Guinea
El documental sobre la Guinea naix amb el desig de radiografiar la ciutat de Castelló. El projecte és un exercici prou ambiciós i ampli com per centrar-se en una zona concreta, en un espai físic i geogràfic que va donar motiu, en el passat, a un estat mental i identitari que, amb el transcórrer dels anys, esdevé espai de memòria.
La Guinea actual evidencia, d’una banda, el rostre de la nova immigració (romanesa, marroquina, algeriana i asiàtica) i, per un altre, a penes albira l’aparent opulència d’una societat autosatisfeta i oblidadissa. Per contra, els seus carrers segueixen revelant una quotidianitat atzarosa, on el treball dur i pacient del petit comerciant s’emparenta amb el d’aquells que, en un moment donat, es van veure abocats a substituir el treball agrari per l’industrial. Al seu torn, els canvis urbans exposen la incoherència i immediatesa de certs plans urbanístics que apunten en cada racó de la ciutat. Amb tot, lluny de trobar-nos davant un «barri marginal», ens trobem amb un espai urbà on la realitat social s’imposa entre els meandres propis d’una societat entreteixida per una tradició artificiosa i un progrés verificat.
El projecte, realitzat conjuntament per membres del grup URBANA i del departament de didàctica de l’EACC, estableix vincles, tant reals com ficticis, entre el relat biogràfic, el document històric, l’opinió especialitzada i la hipòtesi conceptual, amb la intenció de vehicular futures relacions entre la ciutadania i l’escenari urbà que l’envolta.
* Lourdes Chesa (Castelló, 1970) i Joaquina Moragrega (Castelló, 1969) són dos artistes multimèdia que conformen Urbana, base de creació audiovisual; activitat que compaginen amb la docència en este camp. En esta ocasió, han col·laborat amb Juan F. Fandos (Barcelona, 1968), qui desenvolupa la seua activitat professional en el servei didàctic de l’EACC.
Arxiu de Ciutats Ocasionals
Projecte que investiga els distints usos temporals que se superposen sobre el territori urbà. Giovanni la Varra ha proposat el concepte de post-it city per tal de rastrejar esta proliferació de situacions fugaces, alienes a les previsions de la planificació ordinària, a partir d’usos no codificats, temporals, anònims i amb implícit tarannà crític.
La proposta és amplificar esta base fins al concepte de Ciutat Ocasional per explorar el fenomen, prioritzant les perspectives oferides des de l’arquitectura, l’urbanisme i les arts visuals en totes les seues possibles, per documentar-ho i pensar-ho.
Els objectius són variats: disposar d’informació sobre els distints perfils que caracteritzen la Ciutat Ocasional en diferents zones del món, segons les dinàmiques específiques de cada àrea; avaluar el possible rol de la cultura contemporània en la investigació d’este fenomen i articular una investigació del tema en diferents ciutats del món. Al seu pas per l’EACC, Ciutats Ocasionals incorporarà alguna de les situacions específiques que reflectisquen eixe fenomen a la ciutat de Castelló.
* Este arxiu forma part d’un projecte més ampli, «Ciutats Ocasionals. Post-it city i altres formats de temporalitat», organitzat pel Centre d’Art Santa Mònica i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Filmadora (Marina d’Or, agost 2005)
Traspassada l’era de la postindustrialització, l’individu occidental fa ús del dret que li atorga el poder adquisitiu de la democràcia i accedeix lliurement al turisme.
L’home contemporani treballa onze mesos a l’any amb la mirada posada en un somni: les vacances. Cada any augmenta el nombre de ciutadans que, a costa d’un esforç més o menys accentuat, fugen durant un mes de la tediosa rutina de les seues pròpies vides.
La pràctica del turisme implica una manera particular de coneixement de l’espai i del temps. El turista ho és en un espai determinat (el de la destinació turística) i per un temps excepcional i efímer (el cap de setmana, la quinzena, el mes…). El temps limitat de les vacances infon tranquil·litat i vertigen alhora. Tot s’haurà afonat quan mamprenga el viatge de retorn.
Després d’uns inicis de caire exclusivista, en la segona meitat del segle XX el turisme de masses es converteix en el procés d’evasió i conquesta de la felicitat per antonomàsia. Tot i això, en les últimes dècades, el mercat turístic s’ha reorientat lleugerament per adquirir característiques pròpies.
Avui, les vacances s’han convertit en un producte individualitzat, fet a la mesura del consumidor. Un consumidor dispost a ser classificat en qualsevol de les categories que defineix el mercat, i per al qual les companyies turístiques programen experiències diverses: aventura, relax, vacances en família…
Aquest treball suposa un recorregut en imatges i vídeos per arquitectures i paisatges a manera de postals filmades, minirelats de realitat.
* Nacho Vega (Bembibre, Lleó, 1969) és llicenciat en Belles Arts. Els seus treballs audiovisuals es desenvolupen entre la creació i el documental. Ha participat en diversos festivals. Al 1995 guanya el Premi de Videocreació CC Conde Duque, i al 2004 el Premi del públic en el certamen madrileny de creació documental Documenta Madrid. A més, treballa com a realitzador i guionista de televisió.
Projecte Sida Social / 1. Castelló
Este projecte es planteja realitzar una anàlisi sobre la realitat de la Sida en el nostre context, amb la perspectiva de més de 20 anys de pandèmia, i s’estructura a partir de la idea d’exposició–expansió. Per tant, l’Espai d’art contemporani de Castelló no serà l’únic lloc que ocupe: el carrer, les aules universitàries, la plaça, els instituts d’ensenyaments mitjans, els bars, les seus de les associacions ciutadanes, la publicitat pels carrers, les balconades de les cases, etc., formaran part d’esta expansió, però no com altres llocs en els quals també s’exposa l’obra, sinó entenent este conjunt com una xarxa informal que al seu torn es comunica amb la xarxa de col·laboracions que s’han establit.
En la primera fase del projecte (explorant el terreny) s’ha realitzat un sondeig, l’objectiu del qual era crear un mapa de la situació social, ideològica i mèdica del VIH/Sida en l’actualitat. L’exposició té un nucli inicial format per quatre parts: una d’elles denominada oficina que estarà situada en l’espai expositiu de l’EACC; un altra part que hem anomenat ús de la pròtesi institucional, que tindrà un caràcter temporal; una tercera que es diu vinculacions, que ocuparà altres espais; i en quart lloc les col·laboracions, que consistiran en els acords i estratègies de treball que s’han establit amb organismes de la ciutat de Castelló i tot el que això genere i revertisca en el projecte i en la seua materialització.
Tallers sobre sexe, seminaris, banderoles, enganxades de cartells… seran el reflex visible i evident de com es viu el VIH/Sida en la ciutat, i aprofundiran en diferents aspectes d’esta problemàtica (com previndre el VIH/Sida, canvi d’actituds davant del VIH/Sida…).
* Pepe Miralles (Xàbia, 1959), treballa com a artista visual i professor de Projectes en la Facultat de Belles Arts de València. Des de 1992 investiga les distintes problemàtiques que el VIH/Sida ha evidenciat en el nostre context sòciocultural, incidint en temes com la prevenció i la dignitat dels malalts.
Territori Xarxa lliure, xarxa visible EACC
Proposta que consisteix a generar una xarxa lliure en l’EACC que done cobertura a les distintes parts del museu i s’estenga, en la mesura que siga possible, per la plaça que el circumda. Esta xarxa proporcionarà accés a una intranet pròpia de l’EACC on es pot trobar material i recursos generats dins del museu, i també ens oferirà accés a Internet dins de l’àrea de cobertura.
Este espai virtual invisible estarà delimitat per mitjà de marques col·locades en distints punts de l’edifici i la plaça, que fitaran les àrees de cobertura de la xarxa sense fil. Però, sobretot, són una espècie de portes cap a l’espai virtual, passos que ens duen a missatges invisibles que habiten en l’espai (“espai públic”) i que solament podrem veure per mitjà d’un ordinador amb càmera web o per mitjà d’uns HMD (ulleres de realitat virtual).
* Clara Boj i Diego Díaz (Múrcia, 1975) combinen la seua activitat artística en solitari amb projectes en col·laboració des de l’any 2000. El seu treball se centra, principalment, en l’observació de l’espai públic i les diverses transformacions (arquitectòniques, tecnològiques, funcionals, socials,.) resultants de la incorporació de les noves tecnologies a l’espai de la quotidianitat.
Taller: Monument
Antoni Miralda oferirà un taller sobre la idea de monument dirigit a artistes, estudiants de Belles Arts, estudiantes d’Hostaleria, crítics, sociòlegs… Este serà el primer de tres tallers impartits per l’artista català que es desenvoluparan en l’EACC a partir de gener de 2006. S’hi durà a terme una investigació preliminar sobre el tema de la festa contextualitzada en l’àmbit de Castelló: les festes de la Magdalena. Al taller sobre la idea de monument, en seguiran uns altres sobre gastronomia i llum, tots ells aspectes lligats íntimament a la Magdalena i a la seua representació simbòlica a través de les gaiates.
*Antoni Miralda (Terrassa, Barcelona, 1942) reparteix el seu treball com a artista entre Nova York i Barcelona, explorant les connexions entre art i cultura. El seu treball connecta l’art amb l’antropologia, prenent com a material de treball la cultura local: tant el llenguatge com els elements rituals que caracteritzen tota celebració festiva
Sistemes de subjecció i emmagatzematge de material de rebuig sobre carrets de supermercat abandonats
El projecte de Javier Pérez Aranda consisteix a crear un procés capaç de generar interaccions, no necessàriament predefinides, amb l’entorn o ecosistema de la ciutat i, alhora, la resta de peces i processos presents en l’exposició. El mètode de treball s’inspira en els models biològics, autoorganitzats en funció d’una retroalimentació constant entre els distints elements i individus implicats, en funció de les distintes solucions tècniques aplicades en cada pas. No es tracta, doncs, de produir una peça a partir d’un disseny previ, encara que el producte resultant siga un objecte aparentment de caire escultòric i que, segurament, deixarà entreveure un pla ben estructurat.
L’objectiu és recol·lectar material rebutjat per la ciutat (restes de mobles i estris particulars, d’obres públiques, d’origen industrial, d’embalatges, etc.) utilitzant, per al seu magatzematge i transport, carrets de supermercat.
S’optimitzarà la capacitat d’estos contenidors amb rodes, igual que les possibilitats estructurals de les deixalles, amb la finalitat d’aconseguir una espècie de mòduls escultòrics que, una vegada en la sala de l’EACC, puguen combinar-se fàcilment de distintes maneres configurant elements arquitectònics mòbils. Este treball es durà a terme de forma intensiva, amb l’ajuda d’un equip de voluntaris que tindrà part activa en l’evolució creativa de la peça.
* Javier Pérez Aranda (Madrid, 1963) ha desenvolupat, al llarg de la seua trajectòria com a artista, un gran nombre d’instal·lacions al voltant de la noció d’acumulació i reubicació d’objectes, creant peces escultòriques —quasi arquitectòniques— en llocs que, sovint, són poc convencionals. Per a portar a terme el seu treball fa ús de materials de deixalla, fotografies i, fins i tot, de restes de demolicions; també ha ocupat propietats privades amb la construcció de les seues peces o ha utilitzat residus de la infraestructura física de diferents fires d’art.
Preus: GRATUÏT
Les ciutats en què vivim constitueixen complexes estructures que transcendeixen les nostres operacions quotidianes de supervivència i habitabilitat. Molt al contrari, l’espai urbà —i per extensió el seu àmbit territorial— se’ns imposa com una poderosa superestructura econòmica, política i social, i ens movem a la deriva entre les seues lleis i fissures. I és precisament a partir d’estes darreres, des d’allò que no està reglat, que l’art i les seues estratègies poden aportar certes esquivades o circumloquis, nous enfocaments per, si de cas, mínimament transformar o reinterpretar estos espais de convivència, de pulsió social, que anomenem ciutats.
Des de l’EACC considerem que la ciutat i el seu context —aquells senyals d’identitat que han construït i conformen cada dia la nostra comunitat, les seues contradiccions i desajustaments també— han de ser tema de debat i reflexió obligats. A este efecte es vol dur a terme un treball sistemàtic que, des de les eines i suports que són inherents a un centre d’art, però no només, contribuïsca a despertar una consciència ciutadana crítica.
El projecte Contemporàni@, que ja ha deixat el seu solatge en anteriors edicions, pretén constituir un primer pas per a esta tasca, la qual confiem que puga tindre futurs desenvolupaments, i no exclusivament amb el format expositiu convencional. La ciutat i els seus paisatges associats, la seua memòria històrica, les noves incorporacions que li estan modificant l’estructura social, la configuració urbanística, la realitat econòmica… són alguns dels aspectes a partir dels quals artistes i altres agents han treballat per oferir-nos nous models i relacions possibles dins del nostre mapa local.
K, una publicació gratuïta per a la ciutat
La revista naix amb la intenció de ser una eina de coneixement i de participació ciutadana. Prenent com a punt de partida la ciutat i els seus habitants, ha de servir de «posada en comú», de lloc de trobada que permeta la visibilitat de les distintes problemàtiques que conviuen en la comunitat.
La publicació es proposa l’anàlisi de situacions que permeten als ciutadans comprendre millor el seu entorn, apropant al lector a processos globals que tenen una forta representació a nivell local, com per exemple la immigració, i alhora considerar elements particulars que reflectisquen situacions universals, com el desenvolupament urbanístic.
La revista vol ser reflex d’este nou escenari en constant transformació, i servir també d’espai capaç de crear una identitat pròpia, aquella que sorgiria del coneixement de les distintes subjectivitats que creen una societat i que es concreta en l’experiència dels elements comuns, en la pertinença i participació en la comunitat. La publicació ha de convertir-se en si mateixa en una pràctica relacional, que mitjançant la construcció de situacions exploren les possibilitats de creació d’identitat i socialització, de subjecció i reconeixement.
* Projecte de Jota Izquierdo (Castelló, 1972). Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de València, ha participat amb el seu treball en diferents edicions de l’Observatori (Festival internacional d’investigació artística de València) i realitzat exposicions tant individuals com col·lectives, a més de ser un dels principals artífexs del col·lectiu Respeto Total. Un dels seus treballs més premiats i reconeguts és la vídeo acció 24FRAMES.
La Guinea
El documental sobre la Guinea naix amb el desig de radiografiar la ciutat de Castelló. El projecte és un exercici prou ambiciós i ampli com per centrar-se en una zona concreta, en un espai físic i geogràfic que va donar motiu, en el passat, a un estat mental i identitari que, amb el transcórrer dels anys, esdevé espai de memòria.
La Guinea actual evidencia, d’una banda, el rostre de la nova immigració (romanesa, marroquina, algeriana i asiàtica) i, per un altre, a penes albira l’aparent opulència d’una societat autosatisfeta i oblidadissa. Per contra, els seus carrers segueixen revelant una quotidianitat atzarosa, on el treball dur i pacient del petit comerciant s’emparenta amb el d’aquells que, en un moment donat, es van veure abocats a substituir el treball agrari per l’industrial. Al seu torn, els canvis urbans exposen la incoherència i immediatesa de certs plans urbanístics que apunten en cada racó de la ciutat. Amb tot, lluny de trobar-nos davant un «barri marginal», ens trobem amb un espai urbà on la realitat social s’imposa entre els meandres propis d’una societat entreteixida per una tradició artificiosa i un progrés verificat.
El projecte, realitzat conjuntament per membres del grup URBANA i del departament de didàctica de l’EACC, estableix vincles, tant reals com ficticis, entre el relat biogràfic, el document històric, l’opinió especialitzada i la hipòtesi conceptual, amb la intenció de vehicular futures relacions entre la ciutadania i l’escenari urbà que l’envolta.
* Lourdes Chesa (Castelló, 1970) i Joaquina Moragrega (Castelló, 1969) són dos artistes multimèdia que conformen Urbana, base de creació audiovisual; activitat que compaginen amb la docència en este camp. En esta ocasió, han col·laborat amb Juan F. Fandos (Barcelona, 1968), qui desenvolupa la seua activitat professional en el servei didàctic de l’EACC.
Arxiu de Ciutats Ocasionals
Projecte que investiga els distints usos temporals que se superposen sobre el territori urbà. Giovanni la Varra ha proposat el concepte de post-it city per tal de rastrejar esta proliferació de situacions fugaces, alienes a les previsions de la planificació ordinària, a partir d’usos no codificats, temporals, anònims i amb implícit tarannà crític.
La proposta és amplificar esta base fins al concepte de Ciutat Ocasional per explorar el fenomen, prioritzant les perspectives oferides des de l’arquitectura, l’urbanisme i les arts visuals en totes les seues possibles, per documentar-ho i pensar-ho.
Els objectius són variats: disposar d’informació sobre els distints perfils que caracteritzen la Ciutat Ocasional en diferents zones del món, segons les dinàmiques específiques de cada àrea; avaluar el possible rol de la cultura contemporània en la investigació d’este fenomen i articular una investigació del tema en diferents ciutats del món. Al seu pas per l’EACC, Ciutats Ocasionals incorporarà alguna de les situacions específiques que reflectisquen eixe fenomen a la ciutat de Castelló.
* Este arxiu forma part d’un projecte més ampli, «Ciutats Ocasionals. Post-it city i altres formats de temporalitat», organitzat pel Centre d’Art Santa Mònica i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Filmadora (Marina d’Or, agost 2005)
Traspassada l’era de la postindustrialització, l’individu occidental fa ús del dret que li atorga el poder adquisitiu de la democràcia i accedeix lliurement al turisme.
L’home contemporani treballa onze mesos a l’any amb la mirada posada en un somni: les vacances. Cada any augmenta el nombre de ciutadans que, a costa d’un esforç més o menys accentuat, fugen durant un mes de la tediosa rutina de les seues pròpies vides.
La pràctica del turisme implica una manera particular de coneixement de l’espai i del temps. El turista ho és en un espai determinat (el de la destinació turística) i per un temps excepcional i efímer (el cap de setmana, la quinzena, el mes…). El temps limitat de les vacances infon tranquil·litat i vertigen alhora. Tot s’haurà afonat quan mamprenga el viatge de retorn.
Després d’uns inicis de caire exclusivista, en la segona meitat del segle XX el turisme de masses es converteix en el procés d’evasió i conquesta de la felicitat per antonomàsia. Tot i això, en les últimes dècades, el mercat turístic s’ha reorientat lleugerament per adquirir característiques pròpies.
Avui, les vacances s’han convertit en un producte individualitzat, fet a la mesura del consumidor. Un consumidor dispost a ser classificat en qualsevol de les categories que defineix el mercat, i per al qual les companyies turístiques programen experiències diverses: aventura, relax, vacances en família…
Aquest treball suposa un recorregut en imatges i vídeos per arquitectures i paisatges a manera de postals filmades, minirelats de realitat.
* Nacho Vega (Bembibre, Lleó, 1969) és llicenciat en Belles Arts. Els seus treballs audiovisuals es desenvolupen entre la creació i el documental. Ha participat en diversos festivals. Al 1995 guanya el Premi de Videocreació CC Conde Duque, i al 2004 el Premi del públic en el certamen madrileny de creació documental Documenta Madrid. A més, treballa com a realitzador i guionista de televisió.
Projecte Sida Social / 1. Castelló
Este projecte es planteja realitzar una anàlisi sobre la realitat de la Sida en el nostre context, amb la perspectiva de més de 20 anys de pandèmia, i s’estructura a partir de la idea d’exposició–expansió. Per tant, l’Espai d’art contemporani de Castelló no serà l’únic lloc que ocupe: el carrer, les aules universitàries, la plaça, els instituts d’ensenyaments mitjans, els bars, les seus de les associacions ciutadanes, la publicitat pels carrers, les balconades de les cases, etc., formaran part d’esta expansió, però no com altres llocs en els quals també s’exposa l’obra, sinó entenent este conjunt com una xarxa informal que al seu torn es comunica amb la xarxa de col·laboracions que s’han establit.
En la primera fase del projecte (explorant el terreny) s’ha realitzat un sondeig, l’objectiu del qual era crear un mapa de la situació social, ideològica i mèdica del VIH/Sida en l’actualitat. L’exposició té un nucli inicial format per quatre parts: una d’elles denominada oficina que estarà situada en l’espai expositiu de l’EACC; un altra part que hem anomenat ús de la pròtesi institucional, que tindrà un caràcter temporal; una tercera que es diu vinculacions, que ocuparà altres espais; i en quart lloc les col·laboracions, que consistiran en els acords i estratègies de treball que s’han establit amb organismes de la ciutat de Castelló i tot el que això genere i revertisca en el projecte i en la seua materialització.
Tallers sobre sexe, seminaris, banderoles, enganxades de cartells… seran el reflex visible i evident de com es viu el VIH/Sida en la ciutat, i aprofundiran en diferents aspectes d’esta problemàtica (com previndre el VIH/Sida, canvi d’actituds davant del VIH/Sida…).
* Pepe Miralles (Xàbia, 1959), treballa com a artista visual i professor de Projectes en la Facultat de Belles Arts de València. Des de 1992 investiga les distintes problemàtiques que el VIH/Sida ha evidenciat en el nostre context sòciocultural, incidint en temes com la prevenció i la dignitat dels malalts.
Territori Xarxa lliure, xarxa visible EACC
Proposta que consisteix a generar una xarxa lliure en l’EACC que done cobertura a les distintes parts del museu i s’estenga, en la mesura que siga possible, per la plaça que el circumda. Esta xarxa proporcionarà accés a una intranet pròpia de l’EACC on es pot trobar material i recursos generats dins del museu, i també ens oferirà accés a Internet dins de l’àrea de cobertura.
Este espai virtual invisible estarà delimitat per mitjà de marques col·locades en distints punts de l’edifici i la plaça, que fitaran les àrees de cobertura de la xarxa sense fil. Però, sobretot, són una espècie de portes cap a l’espai virtual, passos que ens duen a missatges invisibles que habiten en l’espai (“espai públic”) i que solament podrem veure per mitjà d’un ordinador amb càmera web o per mitjà d’uns HMD (ulleres de realitat virtual).
* Clara Boj i Diego Díaz (Múrcia, 1975) combinen la seua activitat artística en solitari amb projectes en col·laboració des de l’any 2000. El seu treball se centra, principalment, en l’observació de l’espai públic i les diverses transformacions (arquitectòniques, tecnològiques, funcionals, socials,.) resultants de la incorporació de les noves tecnologies a l’espai de la quotidianitat.
Taller: Monument
Antoni Miralda oferirà un taller sobre la idea de monument dirigit a artistes, estudiants de Belles Arts, estudiantes d’Hostaleria, crítics, sociòlegs… Este serà el primer de tres tallers impartits per l’artista català que es desenvoluparan en l’EACC a partir de gener de 2006. S’hi durà a terme una investigació preliminar sobre el tema de la festa contextualitzada en l’àmbit de Castelló: les festes de la Magdalena. Al taller sobre la idea de monument, en seguiran uns altres sobre gastronomia i llum, tots ells aspectes lligats íntimament a la Magdalena i a la seua representació simbòlica a través de les gaiates.
*Antoni Miralda (Terrassa, Barcelona, 1942) reparteix el seu treball com a artista entre Nova York i Barcelona, explorant les connexions entre art i cultura. El seu treball connecta l’art amb l’antropologia, prenent com a material de treball la cultura local: tant el llenguatge com els elements rituals que caracteritzen tota celebració festiva
Sistemes de subjecció i emmagatzematge de material de rebuig sobre carrets de supermercat abandonats
El projecte de Javier Pérez Aranda consisteix a crear un procés capaç de generar interaccions, no necessàriament predefinides, amb l’entorn o ecosistema de la ciutat i, alhora, la resta de peces i processos presents en l’exposició. El mètode de treball s’inspira en els models biològics, autoorganitzats en funció d’una retroalimentació constant entre els distints elements i individus implicats, en funció de les distintes solucions tècniques aplicades en cada pas. No es tracta, doncs, de produir una peça a partir d’un disseny previ, encara que el producte resultant siga un objecte aparentment de caire escultòric i que, segurament, deixarà entreveure un pla ben estructurat.
L’objectiu és recol·lectar material rebutjat per la ciutat (restes de mobles i estris particulars, d’obres públiques, d’origen industrial, d’embalatges, etc.) utilitzant, per al seu magatzematge i transport, carrets de supermercat.
S’optimitzarà la capacitat d’estos contenidors amb rodes, igual que les possibilitats estructurals de les deixalles, amb la finalitat d’aconseguir una espècie de mòduls escultòrics que, una vegada en la sala de l’EACC, puguen combinar-se fàcilment de distintes maneres configurant elements arquitectònics mòbils. Este treball es durà a terme de forma intensiva, amb l’ajuda d’un equip de voluntaris que tindrà part activa en l’evolució creativa de la peça.
* Javier Pérez Aranda (Madrid, 1963) ha desenvolupat, al llarg de la seua trajectòria com a artista, un gran nombre d’instal·lacions al voltant de la noció d’acumulació i reubicació d’objectes, creant peces escultòriques —quasi arquitectòniques— en llocs que, sovint, són poc convencionals. Per a portar a terme el seu treball fa ús de materials de deixalla, fotografies i, fins i tot, de restes de demolicions; també ha ocupat propietats privades amb la construcció de les seues peces o ha utilitzat residus de la infraestructura física de diferents fires d’art.
Preus: GRATUÏT
© Institut Valencià de Cultura
Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València