Aveïnaments discrets
Aveïnaments discrets
Aveïnaments discrets
Aveïnaments discrets
Aveïnaments discrets
Aveïnaments discrets
Estos actes no són més que la il·lusió d’un desplaçament. Són en realitat aparicions virtuals d’un mateix centre, d’un epicentre dedicat als interessos d’un mercat sostingut gràcies a la sobreexposició. Estes compressions, imprescindibles per a la demanda d’una velocitat generalitzada, únicament permeten la difusió d’una cultura del «talla i enganxa»que arriba anestesiada i que impedeix qualsevol reflexió, retrocés o distanciament propici a l’anàlisi.
En este context es planteja el qüestionament de l’espai expositiu, dels programes, dels artistes convidats… per a apropiar-se dels espais perifèrics generant pràctiques a llarg termini.
Relocalització serà la condició d’una possible reapropiació d’este espai on puguen tindre lloc experiències favorables a «…la creació d’aveïnaments discrets, la dispersió de partícules… a la proposta de fronteres en l’extensió, a la complicació de concentracions, la captació d’explosions, al reagrupament de multituds…» (Peter Sloterdijk).
Esta reconsideració de l’aspecte local no té vocació d’oposar-se al global o de proposar una visió proteccionista, sinó que ofereix un espai de partició, un temps necessari per a l’intercanvi que permet una lògica de participació: la possible revelació d’un genius loci.
Estes són també les pràctiques que hauríem de plantejar-nos per a no fer de l’exposició un simple contenidor d’obres concentrades en un lloc i en un temps donats, com un producte manufacturat per al consum cultural, una oferta sense participació que el públic únicament pot acceptar o rebutjar. Rebutjats «els productes» és necessari proposar noves experiències per a iniciar la realització d’obres que no seran més que el resultat d’un passatge, d’una etapa prèvia a la seua distribució en el mercat. És necessari establir noves regles de cohabitació entre els protagonistes.
Des d’eixa perspectiva, l’Espai d’art contemporani de Castelló ha convidat quatre artistes i un escriptor per a imaginar, junts i en relació amb el context de la ciutat i les seues particularitats, una exposició que no serà simplement la suma de pràctiques diferents, sinó el concert d’un tot conjunt, tocat i compartit mentres dure la seua estada.
Els artistes Bernard Bazile, Denicolai & Provoost, Antonio Ortega i Cesare Pietroiusti han proposat les modalitats d’un escenari la realització del qual —que s’estendrà al llarg de la durada de l’acte— tractarà d’experimentar les condicions d’aparició i recepció dels respectius projectes.
Pel lloc de l’exposició —utilitzat com a laboratori en l’espai de la ciutat—, per les pràctiques de la quotidianitat en la seua transformació artística, per la circulació i el desplegament d’imatges i de sentit en allò que és real, per la invitació al públic a prendre part en estes manifestacions i a convertir-se’n en els principals actors, esta exposició s’eregeix, abans que res, en una suma d’«activitats» que propicien l’expressió d’un interès comú per l’intercanvi.
Una publicació setmanal, alhora bitàcora i suport addicional a una altra mena d’iniciatives, es farà ressò al llarg de l’exposició dels projectes i del seu desplegament. El conjunt de totes aquestes publicacions constituirà una edició numerada i certificada pels artistes.
Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València