Daniel Buren Les cabanyes de ceràmica i espill

Projecte comissariat per Juan de Nieves
Les cabanyes de ceràmica i espill, projecte de Daniel Buren concebut específicament per al Espai d’art contemporani de Castelló, posa l’accent en una reflexió sobre el museu com a estructura ideològica, social i arquitectònica.

Al llarg de més de quatre dècades de treball, l’obra de Buren s’ha transformat de manera significativa en diferents ocasions. Al 1984 l’artista crea la primera de les seues cabanes éclatées en la galeria Konrad Fischer, a Düsseldorf. A diferència de les més recents, on fa servir els més diversos materials, com espill, plexiglàs o ceràmica —material este darrer amb el qual revesteix les seues cabanes a Castelló— les primeres cabanyes partien d’una estructura molt simple i habitualment coberta per una tela ratllada blava i blanca. Com a denominador comú, totes constitueixen una forma arquitectònica oberta que incita l’espectador a penetrar al seu domini particular. I pel que fa al lloc on són situades la seua darrera aspiració seria, en paraules del mateix Buren, «la de pertorbar l’espai».

Mitjançant una metàfora biològica Buren compara l’espai on se situa l’obra com una caixa toràcica en la qual els elements es contrauen i es dilaten (esclaten), tal com succeeix amb els òrgans respiratoris.

Per al seu projecte a Castelló l’espai s’articula a partir de sis grans cabanyes de 5,65 × 5,65 metres repartides a un costat i a l’altre de l’ entresòl central de l’EACC. La seua posició varia en cada una, i, respecte d’esta estructura central, poden estar situades en paral·lel o bé generant un angle de 45 graus.

A través d’estes cabanyes, el visitant es trobarà amb un nou itinerari (tant en la planta baixa com en el primer pis), transitable per mitjà d’una sèrie de portes que s’obrin en cada una i que, com és habitual en esta classe de construccions creades per Buren, es projecten/desplacen físicament en l’exterior de cada cubicle.

Contràriament a altres treballs similars en els quals s’emfatitza el dors de la cabanya, en esta ocasió cada una apareix pintada de blanc a tota la seua superfície, sense cap altra concessió arquitectònica que la de la seua mateixa estructura cúbica. L’interior, en canvi, es troba totalment cobert de material ceràmic. Al seu torn cada una de les quatre parets presenta un disseny particular conformat per plànols de color i geometries diverses, en el qual no falten les bandes alternes de 8,7 cm d’amplària que l’artista ha incorporat en la seua obra des dels anys seixanta.

A més, en dos d’estes cabanyes dos dels murs interiors apareixen al seu torn coberts amb espill, que actua com a duplicador de l’espai interior i accentua la idea d’un tot continu.

Amb motiu d’este projecte, l’EACC ha encarregat a l’artista una intervenció permanent en la futura cafeteria del centre.